marginàlies

Enguany fa 125 anys que Pere d’Alcàntara Penya va escriure “Un criat nou. Peça en un acte i en vers mallorquí”. Penya i Nicolau (Palma, 1823-1906) va ser un ciutadà il·lustre que excel·lí en diversos camps: l’advocacia, l’escriptura, l’urbanisme, la cartografia i el periodisme entre d’altres.

Quan el 1934 Francesc de B. Moll inicià la “Biblioteca les Illes d’Or” no dubtà a fer-ho amb “Comèdies d’en Pere d’A. Penya” que inclou “El cordó de la vila”, “El criat nou” i la pesta groga”. Per a Moll , el nostre autor “és el més popular dels poetes mallorquins. La major i millor part de les seves composicions són dedicades a temes ciutadans, mallorquiníssims, i escrites en estil i llenguatge tan fondament mallorquí com els temes. Per això el poble les sent i les viu en tota plenitud, i les sap de memòria, i les ensaboreix sempre amb gust”.

I quant al seu teatre, Moll considera que “els seus temes, el seu estil i el seu llenguatge tenen la qualitat més bona (i sovint la més rara) que ha de tenir el teatre popular: tenen realisme, naturalitat, color local. Els seus personatges parlen talment com parlen els mallorquins en la vida real: amb totes les belleses del mallorquí parlat, i amb tots els seus defectes”.

De l’obra “Un criat nou”, que presenta la finor impostada d’un jove misser ciutadà enfront de la rustiquesa llesta d’un pagès, em sorprèn la resposta que Tià, el criat nou, dóna al seu amo, Fausto, que li demana què sap. La resposta:

Conec els Deiols, els Ferros,
s’estel de sa Tramuntana,
es Gra d’ordi, ses Cabrelles,
aa Carrera de Sant Jaume,
els Uis de Santa Llucia
i el Llit de la Verge Santa.
Conec s’estel dels Bovers,
ses Tres Maries, sa Guarda
dels Deiols, sa dels Porquers,
es carretó dels Set Frares,
sa Cadira de Sant Pere,
sa Creu i s’Estel de s’auba.

Quant n’hi deu haver que saben tot això encara ara? Jo no, malauradament.