marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

20 d'agost de 2009
1 comentari

ELS COMPTES DE L’ASE

Són les vuit i tres minuts. El blauet gris del cel que puc veure des de la cuina evidencia que serà saborós de calor, aquest dijous. La clepsa ha descansat, anit, i, cafè en mà, pensa que tard o d’hora caldria llistar aquelles menudalles que s’escolen, que s’amaguen o que, senzillament, no atenem per tanoques i que, per elles mateixes, donen vida. I n’ordena unes quantes: tirar lluny la vista, avesar-la a la plenitud; anar a la llibreria, repassar els lloms dels llibres que primer trobis, prendre’n un a l’atzar i cercar-hi indicis de quan el llegires i què en sentires; repassar els llogarets de Mallorca, fer memòria de quin és el que fa més temps que no visites i anar-hi tot seguit, en aquesta hora matinera, amb la càmera fotogràfica…

Pares esment, però, i t’adones que la pensa és una mena de cabra tendrera, que sempre va de part i per això té la llet que es tria tot d’una. No obstant, encara és a temps de recordar-te que t’has de seure per treballar aquell fil de conte que trobares sortint de la sesta d’ahir, una sesta suada i maldecaposa, com totes les que es passen de rosca i dels deu minuts. Tens la vista estirada fins a l’indret del moll, prou lluny per activar el somieg, a les vuit i tres minuts, i en aquest punt horari, comença a picar el primer martell pneumàtic del carrer de Jaume Balmes; als deu segons, el del carrer Arxiduc amb la confluència de Rosselló i Caçador; als onze, el de Francesc Sanxo cantonada Eusebi Estada; i als quinze, el més enfollidor, per proper, el de baix de casa.

Com cada dia, comencen els atacs de nervis i del “plané” del diable. Tornarem a maleir els planificadors del caos ciutadà. Tornarem a renegar, que és com combatem, per perdre, és clar, aquest assetjament indecorós, polsegós i anorreador. No tenim cap dret a queixa, és clar, perquè gràcies al pla, molts ciutadans podran comprar els torrons de Nadal. D’altres, podrem pagar les despeses per al tractament  de les crisis de pànic i les pujades de llet agra.

Queden els llogarets, per ventura. Ruberts pot ser un bon destí. A la merda el llistat de les menudalles que donen vida: tot el món es concentra en la percussió infernal d’un martell pneumàtic que et vol foll.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. …No obstant, encara és a temps de recordar-te que t’has de seure per treballar aquell fil de conte que trobares sortint de la sesta d’ahir, una sesta suada i maldecaposa, com totes les que es passen de rosca i dels deu minuts…” Aquests migdiades, Jaume, són desastrosament fastigoses! És una llàstima que ens enganxin tant i alhora siguin tant matadores…
    ..”Tens la vista estirada fins a l’indret del moll, prou lluny per activar el somieg, a les vuit i tres minuts, i en aquest punt horari, comença a picar el primer martell pneumàtic del carrer de Jaume Balmes; als deu segons, el del carrer Arxiduc amb la confluència de Rosselló i Caçador; als onze, el de Francesc Sanxo cantonada Eusebi Estada; i als quinze, el més enfollidor, per proper, el de baix de casa.”… Aquest paràgref és per partir-se de riure! A mi, tot i estant en un poblet de misèria, el que m’ataquen són les visites, i no a baix sinó a dins de casa (que no sé que és pitjor!). I sí, com dius tu, he,he…“A la merda el llistat de les menudalles que donen vida..” Mai millor dit!
    Records!
    Anna

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.