marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

8 de gener de 2022
0 comentaris

ELS COMBATS DE MOSSÈN ALCOVER

Avui fa noranta anys que morí Antoni Maria Alcover i Sureda, l’apòstol de la llengua catalana, l’impulsor i responsable de l’organització del Primer Congrés de la Llengua Catalana el 1906, el recopilador de rondalles de Mallorca i l’iniciador del Diccionari Català-Valencià-Balear, que culminà Francesc de Borja Moll amb l’ajut, entre d’altres, del filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner i la seva filla Aina Moll i Marquès.

Un veritable mul de feina, Alcover, perquè, a més de totes aquestes comeses magnes, des del 1898 fins al 1916 va ser Vicari General de la Diòcesi de Mallorca. I encara una altra dèria no tan coneguda: l’arquitectura. Sabem, a través de les notes de les seves eixides filològiques, que es prenia temps per estudiar les esglésies romàniques principatines i admirar el modernisme, amb Gaudí al capdavant. Amb Antoni Gaudí, precisament, mantindrà una relació molt estreta arran de la seva intervenció a la Seu de Mallorca el 1901. En aquell moment ja s’havien iniciat les obres de l’església de sant Miquel de Son Carrió, projectada per Alcover. Gaudí visitarà les obres donant-li “molt bones instruccions”, com indica en l’anotació de dia 2 d’abril de 1901 al seu “Dietari”.

També projectà l’ampliació de l’església de Son Negre, l’església de Calonge, una part de la de Portocristo, la coneguda per Pedra Sagrada de Calvià, una capella en el puig de Sant Salvador, de Felanitx, i l’ampliació de la capella de la possessió de Mendia, a Manacor.

Francesc de B. Moll, el seu deixeble, titulà “Un home de combat” la seva aproximació a mossèn Alcover, com se’l coneix a Mallorca. Un títol que ens remet, d’una banda, a la força descomunal que imprimia a la seva feina, sobretot en el camp de la filologia, però també al seu caràcter fort i indomable, al seu tarannà excessivament baralladís, furiós, que el va enfrontar per sempre més a l’Institut d’Estudis Catalans i a Pompeu Fabra. Va ser Moll qui ordenà el desgavell.

Un veritable homenot en el senti de Pla, l’obra del qual segueix ben present arreu dels Països Catalans.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.