marginàlies

Avui fa cent anys que va néixer Climent Garau i Arbona en el far de la Riba de Palma. Heretà del seu pare, Miquel Garau i Massanet, l’interès ansiós pel saber, la passió pels àmbits oberts pel catalanisme i el fervor per l’humanisme, tres compromisos que, ben de jorn, l’abocaren a un activisme exigent que mai no abandonà.

Farmacèutic de professió, el 1970 va ser elegit president de l’Obra Cultural Balear, entitat cívica que sota la seva direcció experimentà un fort creixement en nombre de socis, a més d’augmentar considerablement la seva presència pública arreu de les Illes Balears en uns anys de forta efervescència social, cultural i política.

En deixar la presidència de l’Obra Cultural Balear, el 1976, Climent Garau entrà de ple, i amb poca fortuna, en la política activa impulsant la creació de diferents formacions polítiques.

El 1983 va ser un dels impulsors del Grup Blanquerna, font emanadora de debats i de reflexions sobre el nacionalisme a les Illes Balears. Una nova empresa cívica que mirava i mira de prop el jovent i que no amagava la seva marca cristiana perquè en el discurs genuïnament de progrés i europeu que pretenia emetre, tenia ben present que l’espiritualitat era un component fonamental de la cultura europea. Una espiritualitat, val a dir, que en la persona de Climent Garau sempre va ser inquieta, enfocada a la recerca permanent de clarícies, presidida per analítiques severes però sempre alliçonadores.

I a l’espiritualitat, precisament, hi destinà l’acció i l’estudi des de Son Pastor estant, el seu cau de Bunyola, conspiratiu fa temps i llavors més aviat contemplatiu.

Per això, la veu de Climent Garau —per a ell tostemps en terra de tallafocs— segueix sent molt valuosa si es vol estudiar amb rigor l’activisme cívic, cultural i polític dels darrers seixanta anys a Mallorca.