marginàlies

Una veu blanca violinada
bressola el pa sense llescar.
S’enlaira el prec afligit de la mare
fendint el verd untat de foc dels penyals.

No s’han traçat els camins perquè fruitin
ni per fer fretura de la terra.
La veritat mai no engendra vida,
diuen els penyals de foc untats de verd.

Ballen sense gràcia els esperits en pena,
les ànimes sense estendards
i dos gallardetes d’avalots sobre els penyals
que enyoren alzines i canten Pie Jesu.