marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

1 de juny de 2009
0 comentaris

ELS AVESOS DELS ESCLAUS

“Bé ho sap la criatura crònicament sotmesa:
no és bo per ésser lliure qui a ser esclau
s’avesa”.

Són versos de Joan Alcover continguts en el seu poema “El voltor de Miramar”. Volgué l’atzar que, mentre pels carrers centrals de Palma els ultramuntans i amants del dictat mesetari feien pinya per
cridar l’odi i el menyspreu que senten per aquells que feim peu a l’illa i l’expressam com ella sent i amb les paraules que ha ensenyat, jo rellegís poemes d’Alcover i estudis diversos sobre la seva vida i obra, una manera com qualsevol altra de celebrar el centenari de la publicació del seu “Cap al tard”.

Alcover, en aquesta composició, s’identificava amb l’actitud submisa del voltor que s’Arxiduc tenia engabiat a Miramar en ser amollat, tot planyent no poder deixar el seu ofici de magistrat per dedicar-se plenament a la literatura. Al meu torn, jo em refugiava en el poeta per deplorar l’actitud acrítica d’aquells manifestants i la seva “deconstrucció” instructiva i cultural que els mena, inexorablement, a enaltir l’esclavatge i el sotmetiment. Probablement cap dels manifestants coneix Joan Alcover, però ell sí que coneixia bé les seves actituds capdefibloneres i els seus afanys anorreadors. I pensant en la seva intransigència, en la seva abracadabrant manera d’entendre els drets de la ciutadania, em revingueren quatre versos més d’Alcover que formen part de la seva “Cançó dels pins”:

Atreim a la terra la boira que passa;
som l’aura divina de la llibertat;
si la destral sona, com una amenaça,
retruny al cor d’un món esparverat”.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.