marginàlies

Avui fa 171 anys que va néixer a Castelluccio Inferirore (província de Potenza, Itàlia) el calderer Nicolò Conte Antonaccio, fill de Domenico i de Luigia. Va ser un dels meus besavis. El primer d’abril de 1882 es casà a Bunyola amb Maria Negre i Martí, nascuda en aquesta vila el 1864. Després de viure uns anys a Valldemossa, s’instal·laren definitivament a Bunyola on el besavi rebé el malnom de “peller”, sobrenom que hem rebut tots els seus descendents fins ara. Per capricis de registradors, el seu cognom primer, Conte, passà a ser primer Compte i després Conti.

A partir de  la seva peripècia vital, la d’un estranger enfrontat a la solitud i a l’estranyesa, vaig escriure “Venes d’aram” que el 2022 va editar Lleonard Muntaner.