marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

13 d'agost de 2016
0 comentaris

EL TUMBET DE PACHELBEL

Comença el tumbet després de posar les Fugues del Magníficat per a orgue de Pachelbel, que enguany fa 310 anys que morí a Nuremberg, commemoració que no importa a ningú, si va a dir ver. Vivim d’esquena a la música, es diu amb recança quan posa a fregir la primera embosta de patates, i així ens va o així anem; o així de babaus ens fan anar.

Es pren tot el temps del món, per fregir les patates, els carabassons, les albergínies i el pebres vermells, com li ho va ensenyar de fer sa mare, i en aquesta atenció preferent el músic barroc alemany hi ajuda força. Pachelbel el tempera, com si fos clavicèmbal, i mentre elabora el tumbet pot sentir bé allò que li diu i li permet de treure punta a les pensades.

Primer les patates, després els carabassons, les albergínies i finalment els pebres i la salsa de tomàtiga. La fa ell amb la ratlladora, a la salsa; la tomàtiga fregida empotada no dóna el gust que exigeix el tumbet, assevera com si fos expert.

I és en tastar-la, al final del procés tumbeter i quan Pachelbel ja ho ha dit tot per avui, la pensa se’n va escapada a rebolcar-se en la polseguera que ha aixecat la campanya turística del govern illenc. Si al substantiu “turisme” el complementau amb l’adjectiu “sostenible”, es diu com si el seu interior fos un auditori àvid de sentir-lo, a Balears sobretot, el rebombori que crea, eixorda; i està bé que així sigui, senyal que la calma proverbial que se’ns pressuposa també comporta puntes de rebel·lia.

Hem de reconèixer que la marca  “sostenible” –essencialment publicitària- està prou gastada i no per excés de materialització, precisament.  De la mateixa manera que l’actual model turístic illenc és manifestament insostenible en totes les seves implicacions (econòmiques, socials, mediambientals, etc.).  I hem de reconèixer també que llançar la campanya “Benvingut turisme sostenible” quan el nombre de visitants vessa i fa trontollar l’arxipèlag, i no se sap quants milers de cotxes de lloguer circulen per les carreteres de l’arxipèlag, per posar només dos exemples, no ha estat cap encert. Com tampoc no ho és, cap encert, que signin la campanya només la patronal i els sindicats. No hi cap la societat civil organitzada al voltant del mediambient?

Molesta el regust berlanguià de la campanya publicitària que costarà 25.000 euros i, sobretot, que la dirigeixin als autòctons, com si no fóssim amatents amb els turistes; com si els tractéssim a potades. I res més lluny: els omplim d’afalacs, als visitants, i preferim passar set perquè a ells no els falti una gota d’aigua a les piscines dels hotels.

El tumbet serà suculent, es diu amb tota la vanitat per corona. I degustant-lo, segur que es parlarà d’aquesta campanya turística tan inoportuna com buida de contingut. I quan la discussió s’enervi, ell dirà que al tumbet l’ha fet amb Pachelbel, clar, raó per la qual, no bastarà el pa per fer-hi mulles.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.