marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 de gener de 2016
0 comentaris

EL TUDÓ I LES LLOSES DE SOMNIS

Espera impacient el tudó que des de fa dies acudeix a la finestra balconera a recollir l’acapte que ella li prepara. I estranyament, davant la trigança, s’inquieta: als seus noranta-dos anys, mancabada de totes les forces, s’angoixa per una fotesa. Se sent la boca plena de polsim de papallona i per això fa un glop d’aigua. És quan repara en el safareig cobert amb una catifa de fulles i s’imagina la mar entapissada de flors i a ella passejant-hi amb els peus descalços. I para en el compte que ja no es refia de les paraules, des que té dificultats per dir-les. Un temps en tenia una habitació prou gran, plena de paraules curosament exposades, totes a la vista i a l’abast per ser dites amb precisió i claror. Ara se sent la boca com un embornal que sols acull la brutor de la carrera i no l’indret on neixen les ones de maregassa. Per això escriu a la llibreta que per tot va amb ella, per molt que les passes siguin curtes i els trajectes de país imaginari. La llibreta respira per ella, per ella estima i es fa estimar. I hi escriu coses com: la realitat para lloses als somnis i la follia la reprèn. El tudó apareix acompanyat, avui, i no es disputen la mitja magdalena que els ha servit: se la reparteixen, ara espicossa un, suara l’altre.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.