marginàlies

A les sis, en bon dissabte, l’ha despert a la mala la parella del tercer segona propensa a donar-ho als crits i a les galtades. I pensa que si no ho haguessin fet els esgarips de la dona, ho hagués fet la cua del somni on hi havia deixat el conhort.

S’estava en un poble minúscul, enmig d’un alzinar, entre muntanyes de mitjana alçada, que maldava per treure l’estupidesa dels seus  carrers i en el que no era possible veure més món que el seu. Els homes fumaven fullaca de pi i les dones  l’absència dels homes i la feredat de l’infortuni. En el poble, els més primmirats en afers d’emocions havien detectat que les normes que entre ells havien establert feia temps per ben tractar els espais i els aires, els havia afeblit en excés el caràcter i es tornaven excessivament adaptables a la inactivitat, a la inèrcia i a la lassitud en tots els ordres. Ja no emparaulaven les dificultats i per això les alzines esdevenien murs infranquejables i les muntanyes cel·les de càstig. A més, les llengües s’havien convertit en ganivets que llescaven el silenci per fer-ne burballes d’ira. S’havien adonat que la carn en primavera no somreia  i que la irritació més salvatge agitava el sospir de les dones que no s’havien emparellat mai. Les fantasies no s’atrevien a fer volar els estels dels infants que només creixien per fora i ben aviat eren adults per llustrar la violència.  El pensament no formava part del cos dels vilatans, engolits per una naturalesa aclaparadora que entrava a les cases i feia benes les cambres que degotaven d’humitat i desesperança, i aixoplugaven les dones en penombra. Ja no sentien el tremolor de cames dels valents i estaven farts de soterrar vilatans malmesos per la passió mai no desplegada. Per això, reunits en assemblea havien decidit de trobar-se tots, només els homes, a la plaça de la vila, a l’hora en què la sang s’esvalota i en vol veure de vessada, com més millor, per poder tornar a sentir com glateix la vida, la que s’excita davant la brutalitat dels discrets i dels tímids.

Abans de veure’s remull de sang, la brega dels veïns li ha tornat el conhort.