Acabam el tercer Primer d’Octubre i recordam més la repressió de l’Estat que no la celebració d’una desobediència civil exemplar, tant per aquí com per Europa.
Acabam el tercer Primer d’Octubre i l’Estat, amb els seus corifeus, malden perquè tant el primer Primer com les rèpliques, no tinguin cap espai en els seus mitjans d’incomunicació. Estan més ocupats a construir la venjança, a fer passar per corredor qui és coix i a convertir la paraula en artefacte sangonós.
Acabam el tercer Primer d’Octubre amb els mateixos exiliats i amb més presos polítics. Tot és expectació, sí, però la reclamació no minva i ben segur que florirà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!