marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

8 d'octubre de 2011
General
0 comentaris

EL TEMPS QUE FA A EEA

Quin temps deu fer per Eea? Fent-se aquesta pregunta
tronada, s’aixeca del llit i obre de pinte en ample la finestra del dormitori.
El cel du capota posada, avui, i l’aire té molt de benigne. Per ventura plourà;
ja n’és bé l’hora. Inspira profundament i a consciència, i es demana per què té
el cap tan boig, tan esflorat, sempre tan disposat a raonar desbaratadament. I
pensa que si algú li veiés les pensades, frisaria de donar-ne part a
l’autoritat perquè els del frenopàtic se’n fessin càrrec. I tanmateix… 

Avui
s’ha aixecat amb aquesta idea de l’illa mítica del Mediterrani i d’aquí a
no-res serà un element nou replicant la teoria d’Einstein allò que li
entretindrà la pensa. Millor així, es diu; millor exercitar el cervell amb
aquests elements tan innocents i innocus que no amb altres interessos amb forta
càrrega tòxica, com els ecos de les noces de la duquessa o els cometaris sobre
les formes tan bastes de la presidenta. Al cap i a la fi, fliparia –talment ho
pensa- de tenir els mateixos poders de la deessa Circe i convertir en porcs –i
truges- aquells –i aquelles- que com ells –i elles- es comporten. No bastarien
els tres mil i escaig quilòmetres quadrats de Mallorca per a tanta porcada!
Prou de bestieses, s’ordena, que el temps d’avui, delicadament tardorenc,
predisposa a la caminada, al retrobament amb els espais on millor pot llustrar
les emotivitats i la seva atribolada pensa. Anirà al bosc, que amb la darrera
brusca deu exhalar les olors que més l’aquieten. I en ser-hi, cercarà clapes
blaves al cel de plom; cruis de llum densa entre tanta branca enardida. Això,
tornarà a cercar el cel entre les alzines més velles i probablement recordarà
Giordano Bruno, que per defensar la infinitud de l’univers va ser condemnat a
la foguera per la Inquisició
el disset de febrer de 1600.  I no podrà
evitar recordar el poema que dedicà als seus botxins: llegenda la vostra història, fantàstica i estranya; la vostra raó, la
força; i l’or la vostra llei.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.