marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

29 de juny de 2020
1 comentari

EL TEMPS PERDUT AMB LA ROSA

Antoine de Saint-Exupéry, Saint-Ex, fa 120 anys que va néixer a Lió, avui. Escriptor d’èxit indiscutible, d’avior aristocràtica, aviador abonat als accidents, casat amb Consuelo Sucín Sandoval i sense descendència, morí encara no se sap a conseqüència de què el 31 de juliol de 1944 en una missió aèria de reconeixement. El 2004 es varen recuperar restes del seu avió.

Considerat un heroi i, gràcies en gran part a la seva obra més coneguda, “El petit príncep”, un veritable model d’humanitat, la seva dona, a les seves memòries, desmunta aquesta imatge i el presenta com una persona egoista, infantil, cruel i amant irrefrenable d’amants. De fet, el seu matrimoni va ser turmentós, abocat a l’amor més tenallador i empès ensems a l’odi sense vasa.

Sembla que la flor de “El petit príncep”, la rosa orgullosa, vanitosa i mentidera que viu a l’asteroide B612 ben cuidada pel príncep menut, és un homenatge a la seva dona Consuelo. Per ella, per la rosa, tant personatge com autor, deixen els seus respectius planetes, comencen a explorar i a aprendre a estimar-la com és i no com voldrien que fos. Ho diu el príncep infant: “és el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important”.

Per cert, “El petit príncep” va ser escrit a Eaton’s Neck (Northport, Estats Units) durant la Segona Guerra Mundial i publicat per primer cop a Nova York el 1943. Dos anys més tard es publicà a París.

Tanmateix, Saint-Ex no sols va escriure aquest conte estrany i engalipador. Seus són, entre d’altres, Correu Sud (1929), Vol de Nit (1931), Terra d’Homes (1939), Pilot de Guerra (1942), Carta a un Ostatge (1944), Ciutadella (1948) i Escrits de guerra (1982).

Llegir-lo ara i sempre, independentment de com era, no fa mal, ans al contrari.

 

CLAPS DE SUC
26.12.2011 | 7.03
TRÀILER
27.08.2010 | 4.16

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Per a mi “El Petit Príncep” hauria de ser un dels llibres de lectura obligada per a tothom, des de la infància fins a la vellesa, ja que tot i que es considera sovint com un llibre per a la canalleta és un llibre molt profund i que deixa molt en evidència certes actituds i maneres de fer de diferents personatges caracteritzats però molt realistes de la nostra societat, i això no es compren quan ets petit, doncs no n’hi ha prou de llegir-lo a l’escola, s’he de continuar rellegint a les diferents etapes de la vida ja que cada vegada s’hi descobreixen coses noves, missatges, plens de denuncies socials una gran lloança envers l’amistat, i el mateix misteri de la mort és exposat sense cap trauma i amb tota senzillesa… Un llibre on els miracles són possibles de forma natural, sense haver de creure en mitologies inventades pels humans, on l’humanisme hi és present en cadascuna de les seves ratlles i on s’agraeixin les il.lustracions del propi autor, el gran Antoine de Saint-Exupéry, aquest gran aviador francès, a qui el meu sogre, Manel Gigó Jene, un dels fundador dels PSUC de Lleida, i reconegut aviador republicà i un dels responsables d la creació de l’Aeroport dl Prat de Barcelona, i que entre altres personatges durant la Guerra Civil va portar al seu avió a Picasso, el general Tito, i molts més, i al mateix Antoine de Saint-Exupéry, que va estar durant el conflicte bèl.lic i com aviador de visita a les nostres zones, les republicanes… Això és solament una anècdota familiar, quan el nostre protagonista d’avui és aquest noiet, vestit de forma estrafolària, que protegeix la seva rosa, única per que ell se l’estima, és amic dels amics, com la guineu, fantàstica, que escolta dels rialles dels estels i te cura del seu esteroide i fa confiança a un serp que s’entortolliga a la seva cama en el moment oportú… en fi amic, “El Petis Príncep”, per a mi una gran obra, imprescindible, que és un dels meus principals llibres de capçalera des d’almenys fa 50 anys, que he llegit en tots els idiomes que entenc, i que he regalat tantes vegades a la meva vida que els contes en roses no em cabrien a casa, una petita obra d’Art que recomano de tot cor a les persones amb sensibilitat, no quedaran decebudes…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.