marginàlies

Les sobretaules, un temps intens en percepcions que s’hauria de declarar patrimoni immaterial de la humanitat, per culpa, entre d’altres escomeses, dels telèfons mòbils i les seves gairebé infinites possibilitats d’obnubilar i ensarronar persones, estan en perill d’extinció, raó per la qual s’haurien d’endegar amb certa urgència les campanyes de sensibilització a favor seu que siguin necessàries abans que s’esvaeixin del tot; perquè un cop esvaïdes no en quedaran restes fòssils per preservar-ne la memòria.

Quant a això, deia el meu padrí matern que amb els genolls davall la taula no es tornava vell. Fa molt de temps, d’això, una cinquantena d’anys; quasi una eternitat. I avui, en la tertúlia dominical que no ens solem estalviar havent dinat, hem recordat que ma mare, per dir que una cosa o un esdeveniment feia molt de temps que s’havia donat, deia “quin temps més passat”. Senzill i categòric.