marginàlies

Avui França celebra la seva festa nacional tot commemorant l’assalt popular de la presó parisenca de la Bastilla, el 14 de juliol de 1789, que marcarà l’inici de la Revolució Francesa.

I en parlar d’aquesta sacsada francesa que capgirà, a la llarga, tots els poders europeus i fou mirall per a altres alliberaments, no puc estar d’anar-me’n a “Historia de dues ciutats”, de Charles Dickens, en traducció de Núria Sales editada el novembre de l’any passat pel Club Editor. Valgui dir que la traductora és filla de Joan Sales, el primer director del projecte editorial que brostà en ple franquisme; l’editora és Maria Bohigas, filla de Núria Sales; i la dibuixant de les il·lustracions Aina Bonet, filla de Maria Bohigas.

Dickens centra l’obra –la que més preferia de les que va escriure, segons sembla- en els anys anteriors a l’esclat revolucionari francès i en les seves primeres accions. Aquesta època, segons ell, “Era el millor dels temps, era el pitjor dels temps, l’era de la saviesa, l’era de l’estupidesa, l’època de la fe, l’època de la incredulitat, l’hora de la Llum, l’hora de la tenebra, la primavera de l’esperança, l’hivern de la desesperació…”.

I per retratar Anglaterra i França no s’està de dir que “hi havia un rei amb grans mandíbules i una reina de cara poc agraciada al tron d’Anglaterra; hi havia un rei amb grans mandíbules i una reina de cara bonica al tron de França. A tots dos països era més clar que l’aigua, per als que administraven les reserves dels pans i peixos de l’Estat, que tot continuaria com de costum per sempre més”.

D’Anglaterra diu que es veia afavorida per “revelacions sobrenaturals”, però no diu el mateix de França, que dibuixa de manera magistral: “França, menys afavorida en general en matèria sobrenatural que la seva germana de l’escut i el trident, davallava molt suaument costa avall, a base de fabricar moneda de paper i gastar-se-la. Guiada pels seus pastors cristians, es distreia, a més a més, amb proeses humanitàries com la de condemnar un jove a mans tallades, llengua arrencada amb estenalles i tot ell cremat viu, per no haver-se agenollat sota la pluja en honor d’una bruta processó de frares que passava a la seva vista, a mig centenar de metres. És ben possible que, arrelats als boscos de França i de Noruega mentre executaven aquell desventurat, nasquessin arbres, ja marcat pel Llenyataire –el Fat- per ser abatuts i serrats en taulons i convertits en certa estructura mòbil, amb un sac i un tallant incorporats, de terrible fama en la Història”.

Extraordinàriament deliciosa i enlluernadora, aquesta “Història de dues ciutats”, el relat precís d’un anglès en terres franceses revoltades impactat per la ferotgia que hi regna.

Ballant de ple en l’estiu, temps que permet dedicar hores a la lectura, és una excel·lent recomanació.