marginàlies

El teatre, a Bunyola, en els darrers setanta anys -per això de posar un nombre rodó- ha estat un dels grans actius culturals que s’hi han forjat. Han estat moltes les persones que al llarg d’aquest temps han après i fruït de la cinquantena de muntatges que s’han representat. De la mateixa manera, ha estat molt intensa, profitosa i revulsiva la incidència que tant a nivell social com cultural ha representat el teatre a Bunyola. Per això, per aquesta transcendència, és molt oportuna la publicació “El teatre i jo. Inicis del Teatre de Bunyola”, de Miquel Morro Palmer, i editada per l’Ajuntament de Bunyola.

Miquel Morro fa arrancar la història del Teatre de Bunyola com una iniciativa més de la Unió Excursionista de Bunyola (UEB), una entitat creada el 1957 a recer i sota la tutela de l’Església, i per iniciativa del vicari d’aleshores, Mn. Miquel Lladó i Ayarte, un campaner bo i de bé. A partir de la posada en escena d’Els Reis, el 1966, presenta els vint-i-un muntatges que es feren fins a arribar al cim dels primers 10 anys del grup amb una de les obres més corals, conegudes i reeixides: “El retaule del flautista”, de Jordi Teixidor.

Morro, de cada representació n’aporta el repartiment d’actors, actrius i tècnics, un comentari succint sobre les circumstàncies que voltaren cada obra, a més d’una descripció acurada de l’escenografia i els recursos tècnics emprats. 72 fotografies acaben de fer el recorregut dels deu primers anys del Teatre de Bunyola.

Com diu l’autor en l’epíleg, “el meu actual anhel no és més que una ànsia de deixar testimoni de com va començar, com es va iniciar tot. Que la gent recordi aquells que no varen aparèixer als programes de mà o a les crítiques dels periòdics. Aquells que no han pogut gaudir de la complaença, de la joia, dels aplaudiments dels teatres més eminents i rellevants de Ciutat, i els antics i més moderns de pobles i ciutats de les Illes”.