Qui s’apunta a la il·lusió contra tot corrent, postmentides, preveritats i altres realitats alternatives que s’imposen com l’absurd o la sequera?
Qui s’apunta al somni sense matisos, ni graus, ni intensitats; al somni mer i net, essencial, naïf?
Qui vol donar bracet a l’anhel de ser plenament qui s’és entre la seva gent i la seva parla?
Qui s’aboca a la confiança de poble, la que s’encomana, la que convoca a la feina que porta la revolta que es treballa com una vinya, un presseguer, les corts de porcs o els animals de granja?
Qui vol fer part de la quimera que sap descobrir els monstres que prenen forma de ruscos humans, palaus inaccessibles i d’altres esguerros exclusius que ens esclavitzen l’esperit, ens segresten la veu i ens escorxen el coratge?
Qui s’apunta al desig de ficar el dit dins l’ull dels que manen i comanden solament per empobrir-nos?
Qui vol cavalcar estels sense esperar més ni voler saber quants són els obrers
de les voluntats reeixides?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!