marginàlies

El 7 d’octubre, tal dia com avui, de 1873 naixia a Palma l’intel·lectual, escriptor i polític Gabriel Alomar i figura destacada del catalanisme.

Alomar va voler establir les bases del ressuscitat modernisme insistint en la necessitat d’associar indestriablement les reivindicacions nacionalistes amb l’esforç modernitzador; en la justificació recíproca de nacionalisme i modernisme; en la crítica del tradicionalisme catalanista i del retorn al ruralisme, al qual Alomar contraposa el mite de la ciutat; i en l’atribució als intel·lectuals d’un paper capdavanter. De fet, considerava el ruralisme el gran perill del catalanisme i per això cridava: «Prou d’ésser típics, genuïns, curioses varietats antropològiques o etnològiques!».

Per ell, “l’adoració a la forma és l’única senyera de l’art” i Joan Lluís Marfany indica que “Alomar havia après el seu classicisme, bàsicament, de Carducci, de qui recollí no sols el classicisme formal, sinó també, inseparablement, tota la càrrega ideològica: el messianisme revolucionari, el republicanisme catonià i l’ateisme vestit de robes paganes.

Bon moment, ara. per tornar a dir el seu sonet «Estrofa al vent»:

Jo escric al vent aqueixa estrofa alada
per a que el vent la porti cel enllà
jo vull seguir-la amb ma candent mirada,
plorós de no poder-la acompanyar.

Entre els hiverns, quan vibri la ventada,
el meu vers per l’espai ressonarà,
i sobre els homes sa brunzent tonada
durà el so d’un incògnit oceà.

I cantarà en la lira de les branques
i de la lluna en les crineres blanques
o en l’arquet de silenci de la nit.

I eternament la maternal Natura
l’espargirà per la infinita altura
quan el meu nom, obscur, serà extingit.

I després de dir-lo, escoltar la versió que en va fer Maria del Mar Bonet, flamant Premi Nacional de Cultura, encara ens farà més bé: https://www.youtube.com/watch?v=54ap5Kn8TrU