Per al poble, allò que és de l’Estat, “no és de ningú”, per això el PP i el PSOE saquegen sens aturall i la gent continua votant-los (si els entraven a furtar dins de casa, llavors sí que no els votaven ja). Els queda massa lluny com per a veure-hi cap responsabilitat pròpia o conseqüència fatal encara que, com és evident en el nostre cas, n’hi hagi. I és que tota la gent de tot arreu s’interessa més pel propi negoci i diners que no pas pels de l’Estat, això és natura humana inevitable.
marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
11 de desembre de 2012
1 comentari
EL SILENCIAT DÈFICIT FISCAL QUE PATIM ELS ILLENCS
Parlar d’economia no és bo de fer quan les magnituds que es manegen superen de molt la nostra capacitat entenedora. Inconscientment, entre els nombres galàctics -per no dir de magnitud inabastable- i la nostra butxaca hi interposam una distància força densa; com si les gran quantitats no ens afectassin i no és gens ver. Prova d’això, són les dades de l’espoli fiscal que patim des de fa gairebé una eternitat i que, incomprensiblement, no ha calat en la ciutadania illenca. Cert és que els comandadors s’encarreguen prou de distreure’ns d’aquesta realitat que és una veritable estafa.
L’arxipèlag balear aporta cada any a l’estat el 13% del seu PIB (producte interior brut, el valor final anual de tots els béns i serveis), fet que no passa enlloc del món. A Alemanya, per exemple, per llei i per estabilitat econòmica, els lànders o estats no poden aportar a l’estat més d’un 4% del seu PIB.
Cada any, i segons dades aportades pel propi estat, les Illes Balears paguen prop de 3.500 milions d’euros més del que l’estat ens retorna en béns i en infraestructures. D’aquesta manera, l’espoli acumulat des del 1995 dóna una xifra d’escàndol: 57.116 milions d’euros. Per això mateix, quan som els que més aportam i les balances fiscals ens situen per davall de la mitjana estatal, no s’ha de parlar de solidaritat amb les altres comunitats, sinó de d’estafa, com acabo d’indicat.
Atenent aquestes xifres, hem de convenir que les nostres illes pateixen una doble crisi econòmica: la que fa anar de corcoll l’Europa més pobre i empobrida, i la hipoteca brutal que suposa aquest espoli esfereïdor.
Sense aquest robatori, les Illes seríem una autèntica potència europea. Podríem ser, si volguéssim, laboratori mundial en I+D turístic i gaudir de grans i eficaces polítiques socials i culturals. Recordem, per això, que els 350 milions que retalla el govern Bauzá i que ens fan anar a tots amb la llengua defora i la salut, l’educació i l’acció social ranquejant a les totes, són exactament el 10% de l’espoli que cada any practica l’estat espanyol amb nosaltres els illencs.
I mentre es manté aquesta depredació econòmica silenciada pels grans partits, les Balears no reben inversions estatals en infraestructures i quan es digna a fer-ho, és molt per davall de la mitjana de l’estat. A més, patim la menor inversió en sanitat i educació. I pagam la benzina més cara de l’estat: ni més ni menys que 4,8 cèntims d’euro per litre que s’han de destinar íntegrament al sistema sanitari. Encara no n’ha arribat cap, d’aquests cèntims benziners, i no estranyaria a ningú que no arribassin mai.
I la darrera humiliació: en els Pressuposts Generals de l’Estat ens assignen poc més de 400 milions d’euros d’inversió per a l’any vinent; el 0,7%, talment com si fóssim país de Cooperació.
Més que un rescat econòmic, vist tot això, hauríem de reclamar un rescat d’aquests governants incapaços de reclamar allò que ens pertany.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!