marginàlies

Fa set anys que va saber que la terra pesa 6.600 trilions de tones, segons conclogué Henry Cavendish el 1789, i d’aleshores ençà, molt regularment, la dada li ve al cap -debades es demana per què tanta insistència- i intenta fer-se una idea del seu abast. En cap cas no ho aconsegueix. Per al càlcul ell no existeix, es diu, i bé que se’n dol, de ser matemàticament inútil. El seu cervell, sosté, davant un problema de matemàtiques s’encongeix tant i avergonyidament que cabria dins una nou. Per això admira Cavendish i tots els savis i genis que ens han obert tants panorames al coneixement. Els admira i els tem amb la mateixa intensitat; tant de saber ha d’amagar molt i qui prou sap i amaga, molt mana. Al seu poble en va conèixer un, de savi, que feia d’enginyer de camins, canals i ports, però també estudiava els astres, sabia devers cinc idiomes, entre ells l’esperanto, era bon escriptor, traduïa del rus i d’en Ramon Llull en sabia un arrap, deien. Només el veia quan anava a missa, a l’ofici dels diumenges, amb la seva dona molt més jove que ell, italiana i de molt bona planta. Els diumenges d’hivern aquesta escultura, com li deia son pare, sortia al carrer amb un abric de xeviot i saludava en italià qui es creuava amb ella.  El savi no era tan plasent. Ranquejava d’una cama, de tant alt anava carregat d’espatlles, les mans darrera i sempre amb un capell negre d’ala ampla molt passat de moda. Per a salutació acalava lleugerament el cap sense dir res però a missa contestava els precs en un llatí immaculat, com si en volgués ensenyar als parroquians. Quan ell, com a escolà, passava la bacina i s’apropava on seia, el cor l’advertia no de perill, clar, però sí que li feia una crida a l’atenció, com si li digués que procuràs està ben atent perquè fregar aquell savi era com si veiessis oberta la porta que donava al balcó del món. I ell, el savi, perfumat per la dona, sense ni mirar-lo posava un parell de monedes dins la bacina, no moltes; la sapiència res no té a veure amb la generositat, pensava ell mentre olorava a fons la flaire neta del savi amb la secreta intenció que li infongués el coneixement necessari per acarar-se als problemes de matemàtiques sense sentir el crit de la impotència.