marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
EL SACRIFICI DE LA POSIDÒNIA
Segons un estudi científic del Centre de Cooperació del Mediterrani, de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, el valor econòmic que tindrien les praderies de posidònia de les Illes Balears en els mercats de carboni seria d’uns 4.000 milions d’euros. Aquest estudi defensa que les praderies de posidònia són dipòsits naturals que neutralitzen una part significativa del CO2 atmosfèric.
“La xifra estratosfèrica s’obté del que reben els països o les indústries per descontaminar, i està previst en el protocol de Kyoto. Així, aquells països que reforesten o que no talen els arbres, reben un pagament a canvi perquè aquests boscos, retenint diòxid de carboni, contribueixin a frenar l’escalfament global. Dissortadament, però, Kyoto no atén el CO2 que emmagatzema la vegetació litoral”.
L’estudi diu que a l’arxipèlag balear, les praderies de posidònia cobreixen 67.000 hectàrees que absorbeixen el 8,7% de les emissions de diòxid de carboni generades per les Illes. http://dbalears.cat/actualitat/balears/posidonia-balear-valor-000-milions.html.
Aquestes dades haurien de bastar per tractar la posidònia com si fos quelcom semblant a matèria sagrada. I no obstant, el Govern de les Balears i Pitiüses, prepara un decret-llei que, més que protegir in tòtum aquesta planta aquàtica endèmica de la Mediterrània, es limita per regular l’ancoratge de les embarcacions, permetent als vaixells de menys de 12 metres tirar l’àncora a qualsevol indret no protegit. Els de més eslora ho hauran de fer sobre l’arena en no ser que la profunditat sigui superior a 35 metres on, segons el Govern, la posidònia no hi creix per manca de llum. Per sobre d’aquesta profunditat no hi ha cap restricció per ancorar.
Això no obstant, a parer d’experts, la claredat de l’aigua del mar de Illes Balears, la posidònia es fa en profunditats més grans. El GOB, el novembre passat va denunciar en Govern de les Illes a la Unió Europea per no evitar l’ancoratge incontrolat sobre posidònia en espais protegits. Recorda el grup ecologista que “L’ancoratge d’embarcacions, per l’acció d’àncores i cadenes, ha estat constatat i reconegut com un dels principals impactes actuals sobre les prades de posidònia en les Illes Balears. Els seus efectes són ràpids i altament destructius, i en el millor dels casos la recuperació de la zona afectada serà molt lenta. Essent així, no s’explica que es permeti l’ancoratge sobre la posidònia ni que sigui a vaixells de menys de 12 metres”.
I tanmateix, les veus que reclamen l’eliminació de tota mena de restriccions a l’ancoratge on sigui del litoral balear, no són poques ni febles. Els importa poc la posidònia i els seus efectes altament beneficiosos tant per a la salut de tots com de “la nostra primera font de riquesa”.
Cal protegir totalment la posidònia o pactar quanta en sacrificam?
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El fet que en les Pitiüses la llum pugui arribar tant avall és símptoma de molt poca activitat biològica, les aigües transparents indiquen salut però fins a cert punt.
La manca de visió, coneixement i cobdícia és la causant de les lleis estúpides i el clamor popular per promulgar-les. La posidònia s’ha de salvar no pel carboni que fixa, no pel valor ecològic (només per això s’hauria de salvar), sinó perquè fixa la sorra del fons la qual manté estable la sorra de les platges i cales. Si no hi ha posidònia la sorra (que pesa més que l’aigua per si algú encara no se n’ha adonat) s’escola cap al fons marí i com que cap illa de les Balears te un riu prou cabalós per anar-la restituint com passa en els continents, d’aquí quatre dies no quedarà cap platja de sorra, només hi haurà pedregars a la costa.