marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

25 de setembre de 2008
8 comentaris

EL RUMB D’IB3

Ahir, festa de la Mercè, va fer un any que IB3 començà a emetre en català. No és per celebrar, aital circumstància -com dirien els de la ceba-, perquè des del primer dia hauria d’haver estat així, però atenent la televisió muntada per Jaume Matas la fita adquireix consideració. I tanmateix, potser sigui l’únic element de la televisió pública de les Illes Balears que se salvi del naufragi, tot i les enrabiades i els encabronaments de la facció més ultramuntana del conservadorisme de l’arxipèlag.

L’anterior inquilí del Consolat de Mar, més que muntar un servei públic, compongué un colossal  entramat mercantil per afavorir els interessos i els guanys dels seus compinxos i corifeus. A banda, és clar, de propagar la versió més rància i casposa de la dreta espanyola, la més ultratjadora de la nostra identitat i més contrària als nostres interessos. La joguina televisiva de Matas ens costà un ull de la cara; ens costa –encara- una animalada, perquè la hipoteca que ens deixà en herència esfereeix. Tant espanta que no hagués estat gens descabdellat liquidar l’empresa jaumematesera per fallida i  constituir un nou ens televisiu públic (IB4, per això de les quatre illes habitades?) més d’acord amb les nostres possibilitats, necessitats i aspiracions. Perquè ara mateix, amb el deute astronòmic que arrossega, és pràcticament impossible produir res amb cara i ulls. I el mitjà televisiu públic és essencial en el procés emancipador del país i si no ha de servir per això, val més que no sigui. I perquè ho sigui amb eficiència, ha d’estar ben dotat econòmicament. No ens ha d’espantar el deute d’un servei públic si els rèdits socials que aporta són alts; és d’escàndol, és clar, si cap rèdit no dóna i, a més, esdevé un corralet de negoci suculent per un grapat de goluts. O, com en el cas de la televisió de Matas, la seva missió era barrobinar la llengua, la cultura i el país. L’atenció a la llengua i a la cultura pròpies és un deure social, com ho és l’atenció a la salut o a la l’educació. Així, tota inversió pública en mitjans de comunicació que contribueixi al seu coneixement i a la seva difusió, participarà vàlidament en la cohesió social que tant freturam. Precisament per això, IB3 (insistesc: IB4 seria preferible) ha de definir el seu model propi d’acord amb la seva característica de servei públic i també en consonància amb la nostra identitat col·lectiva. D’aquesta manera, la fidelització perseguida  s’aconseguirà si la televisió pública és propera, arrelada en el territori; elaborant productes de qualitat i atractius que marquin la diferència amb les altres ofertes televisives que, per l’audiència, no dubtaran a treure a rotlle la mesquinesa.

És significatiu que l’audiència d’IB3 en els darrers mesos hagi remuntat gràcies, entre d’altres, a la  seva presència en festes d’arreu de l’arxipèlag.

És un bon camí. Se n’han d’iniciar d’altres com més aviat millor i encara que la ruïna econòmica torpedini apostes ambicioses. És hora d’activar l’enginy.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.