Qui se’n recorda dels porquers, dels oguers –o eguassers- o dels indioters –indiotaires per altres paratges- (Per amor de Déu, no faces / estimat meu, de porquer / ni tampoc d’endioter, / perquè són feines molt baixes)? I quines són les feines més baixes, ara? Qui són els nous i les noves porquers i porqueres, oguers i ogueres, indioters i indioteres? Els i les que serveixen la turistada, per ventura; les no qualificades del sector serveis.
Els missatges, d’altra banda, eren els homes llogats per mesos o per un any per a fer feina en una possessió cobrant una misèria. Bé ho adverteix la cançó vella: Posa s’amor a bon lloc, / que no li toc gens d’oratge; / no t’enamors de missatge, / que sempre sol guanyar poc. No els diuen així, però ara mateix, en aquestes illes nostres tan emporcades per la usura i la rapinya, els i les missatges fan caramull en això que en diuen mercat de treball.
Diuen que el temps sempre torna. I del retorn del pitjor ja se’n sent la remor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!