marginàlies

L’amic que ho és més li telefona entusiasmat mentre ell intenta agafar el son incruent de la migdiada per dir-li que ha descobert un personatge fascinant tafanejant per internet i que, prodigiosament, amb només quatre dades, en un instant ha estat capaç d’armar una història prou sòlida per convertir-se en relat.

És exuberant en l’expressió, l’amic que ho és més, i molt propens a l’entusiasme i a la passió, tot el contrari que ell, a qui sempre guanya la recança i la peresa. Quan ha sonat el telèfon i ha vist que era ell ha estat a punt de no contestar perquè ja s’ha imaginat que no  volia parlar  de res amb pes suficient per atendre seriosament i amb diligència. Però sabia que a l’instant insistirà.

-Saps qui era en Zamor, l’esclau negre de Madame du Barry, que substituí Madame de Pompadour com a amant oficial del rei Lluís XV? Era de l’ètnia índia siddi, havia nascut a Chittagong, però provenia del poble africà bantú. Als onze anys el comprà Lluís XV i el lliurà a la seva amant perquè l’educàs i així ho va fer amb exemplaritat  Madame du Barry qui, a més, el tenia amb gran estima perquè era llest, molt  viu i salvatge. Zamor, que un cop batiat es convertí en Louis-Benoit, no tenia la seva preceptora amb tanta consideració i sovint s’hi enfrontava en veure com es gastava fortunes per agradar, senzillament; per lluir. En emergir la revolució francesa, en Zamor s’apuntà amb els jacobins i es va fer del Comitè de Salvació Pública, al qual denuncià Madame du Barry, que acabà arrestada, jutjada, condemnada a mort i guillotinada. Emperò Zamor, al seu torn, també va ser arrestat pels girondins que l’acusaren de ser jacobí i còmplice de la seva instructora. Salvà el cap, però pagà presó. Arran d’això va desaparèixer de França fins que reapareix a París durant la primera desena de l’any mil vuit-cents convertit en mestre d’escola. Visqué uns anys a una habitació paupèrrima prop del barri llatí odiat per tothom. Morí sense que ningú pregàs per ell. Què et sembla?

-I la història que has bastit en un moment parla més de Madame du Barry o d’aquest esclau?

-De Zamor, clar! De l’amant de Lluís XV ja se n’ha parlat prou.

-Poses messions per un cavall perdedor.

L’ha engegat a cagar, l’amic que ho és més, en patir la displicència amb què ha pres el seu entusiasme. No pateix, tanmateix, perquè d’aquí a poc tornarà a telefonar i tornarà a informar-lo de quin rumb ha pres el seu projecte de relat sobre aquest esclau cortesà com si res no hagués passat. I és en pensar que en pot sortir una bona història, perquè l’amic que més ho és en sap muntar de poderoses, d’històries molt llegides i ben valorades, toquen el timbre i fa un gest de disgust que tira cap a la ira. I tanmateix s’aixecarà a veure qui és, naturalment, perquè pot ser qualcú amb alguna novetat que l’incumbeix.

En ser al portal es troba amb un repartidor negre, alt com un sant Pau i hipermusculat que en clar i greu català li demana educadament i pausada si ell és Louis-Benoit Zamor.