marginàlies

Les arrancades dels anys sempre ens pensam que són de cavall i el primer dia del calendari no pot amagar la seva fila d’autèntic ase. És clar que res no fa pensar que entram enlloc que no sigui ben conegut i, en algun cas, fastiguejant i tot. I tanmateix, els més poc festosos i avorrits de la guarda, al capdany és possible que hi vegem el vol d’alguna idea bona o un capdefil de pensament aviador d’alguna emoció.

Va, pensiero, sull’ali dorate; / va, ti posa sui clivi, sui colli, / ove olezzano tepide e molli / l’aure dolci del suolo natal!

En els carrers i les voravies res no indica que el dia sigui especial. No tots els bars estan oberts i els que hi tenen, no van llargs de parroquians. La cusseta yorkshire d’un any encara porta el cos el terror del coets que no han parat fins fa poques hores. Pocs autos i cap bicicleta. Això sí, els voltants dels contenidors de brossa van estibats de porqueria en bosses; tres matalassos i tot, esperen una recollida que es fa tediosa.

Oh mia patria sì bella e perduta! / Oh membranza sì cara e fatal!

Avui és santa Maria, Mare de Déu, i fan festa els Manuels o Manels, els Concordis, les Eufresines i Almaquis, màrtir antigladiador que morí en mans gladiadores per ordre del prefecte de Roma. Molts anys a totes elles i ells. I també se celebra avui la jornada mundial de la pau, que ja ens convé, ja, que com més va més afinam en això de guerrejar globalment.

O simile di Sòlima ai fati / traggi un suono di crudo lamento, / o t’ispiri il Signore un concento / che ne infonda al patire virtù.