I per fugir d’aquesta tortura, pren un carbó i escriu a la façana de la rectoria:
La femella d’un pregadéu
dóna gràcies al cel,
del pregadéu estant,
pel mascle que s’acaba de cruspir
-oh, quin bé de Déu!-
després de copular amb ell
durant més de dues hores
com si Déu mateix fos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!