marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

2 de novembre de 2022
0 comentaris

EL PRECEPTOR I LA GARROVA

Avui el meu preceptor menor fa cinc anys i mirant-lo fit a fit per poder abalconar-me als panorames extraordinaris que avicia, m’adon que si no intent connectar més i adir-me millor amb allò que anhela i crea a partir d’un detall, mai no aconseguiré desentrellar i descriure cap dels misteris de la vida. Ni la conseqüència altament addictiva de viure a l’ample, sense condicionants ni temor.

Avui, mentre esperàvem que obrissin la porta de l’escola, ha agafat una garrova i m’ha fet escoltar com sonaven els garrovins. Ho sents? Ara els veuràs, m’ha dit, i ha trencat la garrova per mostrar-me una llavor. L’ha mirada un instant llarg i he pensat que si insistia, la faria brostar.

Quan més diu, el meu preceptor menor, és quan calla, quan a partir de no res crea constel·lacions i fa riure el temps. Tot ell és mirada i joc permanent de mans per empolainar l’alegria. D’una mica en fa un món molt més amable i juganer que el dels diaris i telenotícies. I ja té cinc anys. Saviesa plena.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.