marginàlies

Dia 2 d’octubre de 1869, fa, per tant, cent cinquanta-un anys, naixia a Porbandar, a l’Índia, Mohandas Karamchand Gandhi . Aprofitant aquesta avinentesa, l’Assemblea General de l’ONU, el 15 de juny de l’any 2077, decidí que dia 2 d’octubre fos el «Dia Internacional de la no-violència».

Com indica l’ONU, «el principi de la no-violència -també conegut com la resistència no-violenta- rebutja l’ús de la violència física per aconseguir un canvi social o polític. Sovint descrit com “la política de la gent corrent“, aquesta forma de lluita social ha estat adoptada per moltes poblacions al voltant del món en campanyes a favor de la justícia social».

Gandhi mateix considerava que la no-violència és la força més gran a disposició de la humanitat; és més poderosa que l’arma de destrucció més potent concebuda per l’ingeni de la persona. I, al mateix temps, no dubtà mai a cridar que la pobresa és la forma pitjor de violència.

En un dia com avui, just després del Primer d’Octubre i de totes les seves conseqüències (reals i simbòliques), cal recordar els nostres presos polítics, veritables no-violents de pensament i d’obra, i que segueixen sent, justament amb els exiliats i els altres perseguits, el corc més gran que ara mateix no ens permet de viure a plaer com a poble.

I entre ells Jordi Cuixart, qui més en parla i per a qui el Primer d’Octubre de 2017 «va ser l’acte de desobediència civil més massiu a Europa dels últims 30 anys. 2.300.000 catalans van anar a les urnes perquè estaven convençuts que hi tenien dret. Però, també, perquè davant el dilema de triar entre els drets fonamentals o acatar una suspensió del Tribunal Constitucional no dirigida directament a ells, no van renunciar als drets més elementals». Per aquesta raó, «seguirem legitimant la lluita no-violenta i la desobediència civil com a instruments imprescindibles per transformar la societat, com estem veient que passa arreu del món».

Per molt que se la tracti d’ensucrada, passiva i ineficaç, la no-violència és, efectivament, l’instrument de canvi amb més consciència i, per això, més poderós.