marginàlies

Tomaso Albinoni era venecià, nascut el 8 de juny de 1671, fill de rics comerciants i un dels màxims exponents de la música barroca. De jove va estudiar cant i violí i excel·lí en les dues disciplines. Degut a la molt favorable situació econòmica en què va viure, no li calgué mai cap mecenatge i pogué dedicar-se a la música lliurat d’estretors i necessitats. Als 23 anys va presentà la seva primera òpera i el seu primer recull instrumental. Al llarg de la seva vida, morí als 79 anys, una edat molt avançada pel seu temps, va escriure 47 òperes,  26 concerts, 8 simfonies i 97 sonates.

De l’excel·lència d’Albinoni, en dona bona prova que Johann Sebastian Bach en coneixia l’obra, la qual cosa va fer que, sobre temes seus, almenys n’escrigués dues fugues.

Tanmateix, d’Albinoni només se’n coneix un adagio que, ves per on!, no és seu. Almenys completament. El 1910 un investigador va trobar, entre les partitures d’un antic monestir, el fragment d’un moviment lent d’un trio per a cordes i orgue d’una obra d’Albinoni. Sobre aquesta troballa, el 1945, el músic, crític i estudiós d’Albinoni i d’altres compositors com Vivaldi, Remo Giazotto, en va fer una versió. Així va néixer el 1958 l’Adagio en sol menor que Giazotto deia que era la transcripció d’un fragment d’una sonata d’Albinoni que havia trobat a la Biblioteca estatal de Saxon.

Remo Giazotto va pensar a posar com a seu –per cobrar-ne els drets d’autor- aquest famosíssim passatge musical. Per esvair dubtes, es veu.

Albinoni no es mereix aquestes brutoretes i per retornar-li la grandesa ens hauríem de comprometre a conèixer-lo una mica més. Avui fa  dos-cents setanta-un anys que morí.