marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
EL PAPA FRANCESC, PAPA DELS POBRES?
Així de cop, no semblava tenir semblança de Papa. I si no vaig errat, el primer que digué va ser “buona sera”, perdent la mirada fins a l’infinit. Em sorprengué també que improvitzàs i que, abans de beneir urbi et orbe, demanàs als congregats a la plaça de sant Pere i als que el seguien per televisió que el beneïssin primer a ell. I acalà el cap.
A partir d’aquí, internet s’encarregà de dir-nos, en una escombrada, qui era l’argentí cardenal Bergoglio. I de tot el que ens deia, a banda de la seva preferència pel transport públic i la seva tirada pels pobres, en destacaven les seves relacions amb la dictadura sanguinària de Videla i, més en concret, la seva intervenció, titllada per alguns de passivitat, en el segrest i les tortures de dos capellans, Orlando Dorio y Francisco Yanis, quan era el cap dels jesuïtes argentins.
Sorprengué tothom –és un dir- el nom que adoptà, Francesc, el primer de la història. I de cop, tothom –torna a ser un dir- es demanà si era pel Francesc d’Assís o pels jesuïtes, com ell, de Borja o Xavier. I de cop vaig recordar que Leonardo Boff havia predit fa uns dies que el nou Papa prendria aquest nom.
Leonardo Boff (Concórdia, Brasil, 1938) va ser franciscà i capellà. Es va doctorar en teologia a la Universitat de Munic i va ser professor de teologia sistemàtica i ecumènica a Petrópolis (Brasil). Ara mateix és professor d’ètica, filosofia de la religió i la filosofia de l’ecologia a la Universitat de l’Estat de Rio de Janeiro. Va ser un dels iniciadors de la Teologia de l’Alliberament. El 1985 va ser suspès “a divinis” pel Vaticà pel seu llibre “Església: carisma i poder”. A partir dels anys 80 va començar a aprofundir en la qüestió ecològica com una extensió de la Teologia de l’Alliberament, ja que, segons el seu parer, no només ha d’escoltar el crit dels oprimits, sinó també el de la terra, perquè tots dos han de ser alliberats.
Doncs bé, Boff creu que Jorge Mario Bergoglio vol ser Francesc perquè ha percebut que l’Església està en ruïnes i desmoralitzada pels diversos escàndols que han afectat al seu recurs més preuat: la moral i la credibilitat. Per Leonardo Boff, Francesc no és només un nom, és un projecte d’Església pobra, simple, evangèlica i sense poder. Així, és una Església que camina amb els més petits; una Església ecològica que crida a tots els éssers per les dolces paraules, «germans i germanes». Leonardo Boff, creu que el Papa Francesc pensa en una Església retirada dels palaus i dels símbols del poder.
Analitzant la primera aparició pública i les seves primeres paraules del Papa Francesc, Leonardo Boff n’extreu tres punts de gran significat simbòlic. El primer, que va dir que vol presidir en la caritat, cosa que s’ha cercat des de la Reforma i pels millors teòlegs de l’ecumenisme. El Papa no ha de presidir com un monarca absolutista, considera Boff, investit de poder sagrat. D’acord amb Jesús, ell ha de presidir en l’amor i enfortir la fe dels germans i de les germanes.
La segona, que el Papa Francesc es va centrar en el Poble de Déu, com el Concili Vaticà II. I va demanar humilment a aquest Poble que pregués per ell i que el beneís. Això vol dir, sosté Leonardo Boff, que vol servir i no ser servit.
La tercera, que el Papa Francesc va rompre esteriotips: no va estendre els braços per saludar la gent, com l’actual Papa emèrit. Va restar immòbil, seriós, mostrant una figura blanca “que amb amor va saludar els pelegrins”. Irradiava pau i confiança, i no s’estigué de mostrar bon humor, parlant sense retòrica oficial, com un pastor quan parla als fidels.
Val la pena esmentar, manté finalment Boff, que és un Papa que prové del Gran Sud on hi viuen els més pobres de la humanitat i on es concentra el 60% dels catòlics. Amb la seva experiència com a pastor, amb una nova visió de les coses, des de baix, pot reformar la Cúria, descentralitzar l’administració i donar un nou i creïble rostre a l’Església.
No són més que primeres impressions o voluntats profundes de canvi dels creients que més van amb el riu de la història, però si venen de Boff, prenen molt de valor. Si Francesc serà o no el Papa dels pobres ho veurem: el repte aclapara. I sabem bé, tanmateix, que gairebé sempre el Papa proposa i la Cúria vaticana disposa
A la pàgina del brasiler s’hi troben reflexions que fan pensera: http://leonardoboff.wordpress.com
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
http://www.protestantedigital.com/ES/Editorial/articulo/16203/Francisco-senala-a-cristo-y-reza-a-la-virgen
Atentament, i bona setmana