Des d’una de les portes
de l’illa enventada
el pallard mira la vida
com si fos un quadre
i pinta instants perquè visquin
enllà de la mirada
I en acabat, posa
tots els ossos en serra
per trossejar la memòria
que el sobirà imposa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!