marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

2 de setembre de 2012
0 comentaris

EL PAISATGE DESPRÉS DE LA PLUJA

Ha caigut amablement i copiosa, la pluja, al meu poble, avui diumenge entrant al migdia. Ningú no se’n queixava, però, que també hem patit la canícula i ja s’enyorava l’olor de terra remulla i fins i tot xipollejar com les criatures.

Ha arribat a ser molta, la set de la terra i de les pedres, com per reprendre la cortina líquida.

Queia densa, l’aigua, i imposava una mena de silenci respectuós, com si tots, a la nostra manera, l’agraíssim intensament. 

     No tots els embornals s’han comportant com d’ells s’esperava, però avui no tocava queixar-se de la descurança municipal.

Passat el xàfec, la llum que n’ha quedat no cridava els pinzells però sí l’encaterinament del lloc que ens arrecera la flaire banyada de les alzines i els puigs pelats.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.