Ha arribat a ser molta, la set de la terra i de les pedres, com per reprendre la cortina líquida.
Queia densa, l’aigua, i imposava una mena de silenci respectuós, com si tots, a la nostra manera, l’agraíssim intensament.
No tots els embornals s’han comportant com d’ells s’esperava, però avui no tocava queixar-se de la descurança municipal.
Passat el xàfec, la llum que n’ha quedat no cridava els pinzells però sí l’encaterinament del lloc que ens arrecera la flaire banyada de les alzines i els puigs pelats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!