marginàlies

M’agrada caminar sota la pluja, tot i que no canti i malgrat que sigui una cursa exigent contra els bassiots de les voreres i els microllacs que es formen en els creuers dels carrers perjudicant els vianants, clar. Val a dir que Ciutat, entre això, els cotxes, les motos, els patinets elèctrics i els altres, i les bicicletes, els que anam a peu ens sentim més vulnerables que mai. Però bé, sent els més febles dels que rodam, seguirem sent els més consentits.

He volgut pujar el pont del tren que ja no és el d’en Gaspar Bennàssar, sinó una reproducció de parc temàtic. Record perfectament la matinada del dia 5 de novembre de 2005, quan les màquines enderrocadores a les ordres del responsable d’urbanisme d’aquell moment de l’Ajuntament de Palma, Javier Rodrigo de Santos, amb el vistiplau de la batlessa Catalina Cirer, tomaren en temps rècord el que s’havia aixecat el 1927. Un veritable atemptat contra el patrimoni que, com tants altres, ha quedat impune.

No hi passa pràcticament ningú, per aquest pont trist, i menys quan plou. Jo ho he fet i més de dues persones m’han mirat desconfiadament. En ser dalt he mirat a banda i banda, i en veure el Parc de les Estacions pràcticament sense passejants, he pensant per on passa el nostre país fet d’illes i l’ajuntament de Palma.

En el Parlament, els feixistes assetgen periodistes i fan l’únic que saben fer: esbroncar a tort i a dret, i sembla que aconsegueixen atemorir la resta de parlamentaris. El Govern Armengol prepara una Llei d’educació que torna a atacar el català com ja va fer l’impresident Bauzà amb el seu TIL i l’Ajuntament de Palma s’ha cobert de glòria amb la campanya “Esborrem el racisme del llenguatge” posant exemples grotescs.

No anam, com deim per aquests verals quan no rutlla res, i el pitjor és que l’únic que s’albira són bassiots i microllacs que impedeixen als que anam a peu fer-nos envant amb seguretat.