marginàlies

Dona voltes incansablement a la idea de crear una associació d’afectats per la instrumentalització despietada que el capitalisme més ferotge fa de Nadal. No pot sofrir ni l’excés de llums en l’espai púbic -al seu poble la lluminària xarona arriba fins a les portes del cementiri- ni els ornaments de les cases, ni els sopars d’empresa, ni els regals dels amics invisibles, ni les compres compulsives que van des de l’alimentació al bricolatge; i encara menys les nadales forasteres i estrangeres. Els de la tribu se’n foten d’ell i el titllen de Grinch ridícul, un personatge que, ves per on, té la seva mateixa edat, 68 anys. Davant això, ell no rebaixa gens l’animositat en contra de tot aquest muntatge comercial per depredar encara més les esquifides butxaques dels pobres que no ho volen ser i està convençut que l’associació que projecta pot tenir molts d’adeptes. No ha definit encara l’objectiu, a part de divulgar com més millor la resistència a aquesta tirania mercantil, però s’està plantejant acceptar la comissió de petits i puntuals sabotatges que no causin cap mena de dany.

En plena efervescència d’idees que no acaben de desplegar-se, tafanejant per la internetosfera s’adona que avui fa 222 anys que va néixer el gran Héctor Berlioz i de sobte se sent una punyida molt forta a la dreta del cor. El nombre 222 ho és de l’àngel, la qual cosa significa que li és peremptori equilibrar-se, harmonitzar-se, estabilitzar-se; que està a les portes d’un canvi en la seva vida que demana paciència i pensaments positius.

No pot seguir el camí de la constitució de l’associació d’afectats per la degradació de Nadal. Ara no, de cap manera. Molt millor escoltar la Simfonia fantàstica de Berlioz; o el seu Romeu i Julieta. Al Rèquiem, passat Nadal.