marginàlies

A les set del matí, anant cap al migjorn, un roig apagat retallava amb precisió el perfil dels puigs i turons que acompanyen més que no preserven. I observant-los com qui cerca el detall que dignifiqui el panorama, la lluna feta parpella a mig cloure l’ull.

Se sent la Follia de Corelli per confirmar que l’impossible és com el malson: atemoreix perquè se sent covard davant la força implacable de la quimera.

El miratge és el camí que no s’ha traçat per arribar on ningú mai s’ha imaginat poder arribar.