marginàlies

Faig festa i ben de jorn els meus preceptors m’han felicitat fent-me una d’aquestes abraçades que no s’acaben mai i que tenen el poder de deixar-te com a nous el cap i el cor. El menor també en fa de festa, raó per la qual l’abraçada ha estat una mica més llarga. I en acabar-la m’ha dit que m’havia fet un dibuix expressament per a mi per celebrar el sant i que li havia costat molt fer-lo. Tres dies, m’ha dit que havia hagut de menester per donar-lo per acabat.

I m’ha lliurat una piràmide amb tota mena de detalls que m’ha explicat amb tota precisió. Val a dir que juga molt amb una que ja té uns quants anys. Es veu que l’atreu encara que no en palesi els motius. Segurament no sap que la piràmide, entre moltes altres, té propietats guaridores i atrau la bona sort, la prosperitat i la sensibilitat, a més de ser la connexió amb la divinitat i l’eternitat, l’escala al cel que tot ho guareix, i la dipositària de l’energia còsmica que tradueix en poder.

Dic que no ho sap i és probable que vagi equivocat perquè si ha estat tres dies a dibuixar la piràmide vol dir que coneixia el seu significat, allò que representa.

Després de les seves abraçades, el millor regal que em podien fer.