marginàlies

Sempre passa: quan el paper o el document que necessites amb certa urgència no és al lloc on pensaves i, per això,  l’has de cercar sense tenir idea clara de per on pot capllevar, mentre ho fas, apareixen altres papers i documents que havies oblidat i que et prenen tota l’atenció, distraient momentàniament la recerca, que corr pressa. Com que cou, retornes a la recerca, però amb aquell plec de lletres retrobat sota el braç.  Clar que trobes el document perdut perquè hi ha un àngel –no en sé el nom- que vetlla per ells i la seva vida perdulària.

Talment m’ha passat a mi avui dematí tot cercant la còpia d’un article sobre el llenguatge i el gènere que, com si fos una carta en mans d’un mag, passà misteriosament d’un caramull de papers a un altre. I cercant-lo afanyosament m’he trobat amb el regal que em féu un amic meu fa uns cinc anys: un exemplar del número zero de la revista “El llop”, que edità l’Obra Cultural Balear de Llubí l’any 1981. 46 pàgines amb molta lletra i poques imatges; amb molta més voluntat que mitjans, però que palesen a bastament la voluntat de servei a la nostra llengua i cultura, i a Llubí naturalment.

A la pàgina 4 i sota el titular “Un part dificultós” s’enumeren les dificultats que tingueren els impulsors de la revista, la segona de les quals diu textualment: “Després, el temor a possibles represàlies i a la censura. Això fou degut al frustrat Cop d’Estat (Tejerazo), el qual ens ha tingut amagats i amb els papers ben amagats dintre del caixó”.

Ha fet 35 anys, de l’intent de cop d’estat i d’aquest llançament editorial. I em fa l’efecte que, de la mateixa manera que el cop d’estat de Tejero va fracassar, tampoc no reeixí aquesta aventura llobera. Una llàstima pels llubiners i llubineres.