Avui, entre d’altres, se celebra el Dia Internacional de les Biblioteques, uns espais que han de seguir sent dipòsits permanents de coneixement, de bellesa i de llibertat, raó per la qual ens convé cuidar-los extremadament perquè ens preservin de la barbàrie que, com més va, més i millor es rearma. Els llibres, i la conseqüent lectura, no tenen res a veure amb el ferro, però en les persones actuen com ell: afermen i consoliden la sensibilitat i el criteri.
I per celebrar aquest dia que tant té a veure amb la lletra i la paraula, els versos inicials de “Paraula en carn”, de Jaume Santandreu, del seu poemari “Nu”, de 1978:
Alçaria la pell de les paraules
a mossegades d’ungla,
fins que la veu mostràs a la lectura
del profeta, escorxat
pel Déu que rebosteja
al batec dels ronyons,
el llibre obert de la darrera entranya.
Veritat de la sang sense refugi;
podridura profunda
del sentiment de l’home;
assalt de bandoler que te confessa,
amb la paraula al pit,
fins al darrer canet de la conversa;
paraula de voltor psicoteràpic
que desembasta els fils
més amagats de l’ànima.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!