marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

5 d'octubre de 2021
0 comentaris

EL JUTGE QUE CULEJA

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, el verb “culejar” significa: 1. Remenar el cul; i 2. Un vehicle, moure’s d’una banda a l’altra de la part del darrere per excés de velocitat, per una mala maniobra o per manca d’estabilitat.

Per la seva banda, el Diccionari Català-Valencià-Balear incorpora fins a vuit definicions d’aquest verb: 1. Pegar cops amb el cul; 2. Remenar el cul; 3. Perdre estabilitat una embarcació enfonsant-se per la part de popa. 4.Començar a tornar-se negres les garrofes per l’extrem que no va agafat a la branca (Freginals). 5. Feinejar en coses lleugeres o de poca importància, més per entretenir-s’hi que per necessitat de fer-les (Mall.). 6. Obrar amb inconstància; canviar sovint i sense motiu raonable. 7. Intervenir en coses en què no caldria, sia per ambició, sia per prurit d’exhibir-se, etc. (Mall.); i 8. Tocar les coses sense importar-hi, i canviar-les de lloc o de disposició inconsideradament (Mall.).

No cal dir que aquest verb és un derivat de “cul”-un mot molt generós quant a dites o refranys- i, com tots sabem, en parlar de culs, tothom riu.

I vés per on, per una d’aquestes cucaveles misterioses que fa el magí quan menys t’ho esperes, en veure com ha actuat el jutge Llarena amb la Justícia italiana contra el president Puigdamont, tot d’una m’ha vengut al cap el verb “culejar”, pel que fa a la definició 7 del DCVB.

Això no obstant, atenent les vuit, tenc per mi que se li poden aplicar totes sense excepció. Certament, al meu parer, Llarena ha mostrat el cul.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.