marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 de desembre de 2021
0 comentaris

EL JORN DEL JUDICI

No deixa de ser alliçonador que a la catalanoparla celebrem una nit com la d’avui, en la que es festeja el naixement de Jesús de Natzaret, amb el cant de la sibil·la, que ens recorda i es recrea en  la parusía, el judici final i els turments dels que acabaran a l’infern. Com si diguéssim: menjau, beveu, brufau fins que canti el gall, que, en acabar els dies,  us judicaran finalment i pot ser que no tot siguin flors i violes.

També és alliçonador que aquest cant, que va rebre els efectes nefasts del Concili de Trento (1545-1563) que el considerava pagà, s’hagi cantat pràcticament sense interrupció des de l’Edat Mitjana només a totes les esglésies de Mallorca i de l’Alguer. La Seu de Barcelona la recuperà el 2009 i ara ja es pot sentir a la parròquia de santa Maria de Gràcia, a Ontinyent, a Gandia, a la catedral de la Seu d’Urgell, a la catedral de Tarragona, a Xeraco i a Sueca.

I si, sense cap complex, tant de bo es recuperàs de manera aclaparadora a totes les esglésies del nostre domini lingüístic. De fet, el novembre del 2010 la UNESCO declarà el cant de la Sibil·la Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i la millor manera de fer resplendir aquesta distinció seria escampar-la arreu.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.