marginàlies

L’alba es pinta els llavis de groc en el mirall de la llar dels pobres. Tanmateix no ho veu així el camatallat, que li deia l’arreplegador de dissorts i altres negligits. Per ell les albes són mitjanies, clarors magres que només pessigollegen la negror, que es deixa acaronar pel besllum; espectacles sense cap valor per entendrir cervells encatxofats en corns de l’abundància. No hi ha albes en els dies de la misèria, diu sense cap dent i amb el seu mirar guerxo que et perdona l’aprensió. Si te topassis amb les albes de sang, ve a dir-te amb el monyó aixecat com un puny, que somnio dia sí dia no, no t’encantaries  amb collonades. Tasta la pols del derrotat i deixaràs de ser cretí.