marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
22 de novembre de 2012
0 comentaris
EL FUTUR QUE PRECEDIM
Per mi voldria la determinació i la grandesa del bolígraf obrer que després d’anys de viure en l’abandó i sense sostre -vull dir sense virolla- torna a escriure, després de dos burots dubitatius, com el dia que s’estrenà. I per deixar dit, abans que la testa atribolada de son amo ho oblidi, que el futur, com asseveren els savis, sempre va, cou-cou, darrera les persones, perquè, si el desconeixem, no ens pot passar mai davant.
Per mi vull la finesa de l’aranya que tenyeix d’eima la teranyina que li permet la supervivència. Què no daria pel silenci i la cautela enverinats de la taranta que presumeix de picada! De gambirot, ens fa anar els neorequetès, els nous amos de la consigna diària i la depuració mental. Per mi voldria la sensatesa de qui no dubta mai a anar contra el vent que aixequen els crits dels poderosos. Amb el futur cou-cou darrera nosaltres, qui pot témer tirar endavant?
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!