La remor dels helicòpters, hidroavions i altres mitjans aeris que malden per controlar el foc d’Andratx em recorden amargament que el foc no sempre purifica. Cada passada per damunt ca nostra em diu que la voracitat no cessa. El tros de cel que domin de la sala estant oberta al mestral és un ball d’avions. L’incendi andritxol ara mateix amenaça Estellencs. De fet, ja han desallotjat unes set-centes persones del nucli de Ses Tanques. Mentre, a Peguera, les embarcacions d’ociosos i capdetrons impedeixen de carregar aigua als avions.
L’112 no es cansa d’enviar missatges via twitter.
Entre tanta devastació, tanta por i tanta ràbia, em concentro en La Trapa, novament devastada. Entre molts, una veritable multitud, la lliuràrem de l’especulació immobiliària, però no l’hem pogut (o sabut?) preservar del foc. Tota la feina d’anys i milers i milers de persones per recuperar-la mediambientalment, presa per la calcinació en qüestió d’hores.
En la setmana de l’aprovació de la Llei de la mordassa o de Símbols, que prohibeix als centres escolars públics o concertats penjar a les seves façanes la senyera, un altre símbol mallorquí, La Trapa, és destruït. No són temps de glòria per al nostre poble, certament.
I tanmateix, recuperarem novament senyeres i Trapes, que no es freguin tan aviat les mans els que ens volen abatuts, agenollats i a remolc de les seves noves dictadures.