marginàlies

El pes d’una culpa que s’imposa i que es converteix en el vol d’una falena dominada per la llum que interromp la foscor; la densitat de la solitud enterca que sols troba conhort en la lectura; la vida fràgil de qui ha estat ignorat per la sort acarada al desconcert i a la determinació de l’infortuni; la fesomia dels éssers i les forces que traüllen inquietament pels marges de la vida quan pren les camades del sortilegi que pot acabar en foc que ho consumeix tot.

Aquestes quatre pinzellades podrien esbossar el cos de “Consumits pel foc”, la darrera novel·la editada de Jaume Cabré, que presenta edicions Proa. Caldria afegir-hi, per ventura, el pes decisiu de l’atzar en l’aventura de viure amb certa consciència i, per sobre de tot, el concurs de la memòria, una facultat que no controlam gens i que és capital per a la supervivència. No podem determinar què emmagatzemam a la memòria i què en deixam al marge. És per això que la neurociència considera que, biològicament, la memòria és molt més important que la llibertat.

De tot això, i encara més, tracta aquesta obra de mestre. Jaume Cabré sap com ha de captar el lector i des de l’íncipit fins a l’èxplicit no deixa que es distregui ni un sol instant. És prou hàbil per presentar ben d’hora tots els caps per lligar, per sorprenents que semblin; per entrar i sortir d’uns personatges que no coneixen la claror; per descriure les seves cuites que, a voltes, sembla que s’escapin de la realitat i per precisar les maneres amb què s’enfronten al destí.

Un relat, en definitiva, per passar gust de llegir i per quedar-ne enllepolit.