marginàlies

Tot penja d’un fil. Com la fulla que, en caure, s’ha enredat amb un d’una teranyina a desgrat de l’aranya, que no podrà aprofitar-ne res. La fulla frueix de l’aparent ingravidesa, oblida que ja és morta i s’exhibeix com un cosmonauta, dansa com un darvitx a ritme de l’aire que li canta a cau d’orella. L’equilibri és el fil que ens harmonitza a desgrat de la beneitura i el cretinisme que ens domina. El fil que assegura la vida podria fer possible el que ens cal per alimentar les paraules si no l’ignoràssim, si no ens negàssim a dansar com li agradaria.