marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

21 de juliol de 2012
0 comentaris

EL DELME QUE EXIGEIX LA MANDRA

L’horabaixa sabatí desdibuixa guepards que travessen a mil per hora la fulgència entabanada de la calda. El bes de l’oratge et recorda el valor dels animals de companyia i la necessitat de fer-te lluny de l’ombra enganyosa de les atzavares. La mandra exigeix el delme i la feixuguesa qui la venti.

I tanmateix no fugen amb els guepards les ganes de fer-te amb lectures que et fan de panell per saber d’on vénen les brandades dels sabres o els esputs dels caníbals.

Lluís Maicas (Inca, 1954), deixà dit el 1999 a “El seny del foll”:

Enfollir de sobte
el seny, prendre
consciència del pes
de la carn, veure
ulls clucs la forma
del pa, enlairar-me
en un vol de levitat
absoluta i romandre
per sempre a la part
més fosca de mi,
en el límit obscur
d’un fulgor no vist
per ull ni mirada.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.