L’horabaixa sabatí desdibuixa guepards que travessen a mil per hora la fulgència entabanada de la calda. El bes de l’oratge et recorda el valor dels animals de companyia i la necessitat de fer-te lluny de l’ombra enganyosa de les atzavares. La mandra exigeix el delme i la feixuguesa qui la venti.
I tanmateix no fugen amb els guepards les ganes de fer-te amb lectures que et fan de panell per saber d’on vénen les brandades dels sabres o els esputs dels caníbals.
Lluís Maicas (Inca, 1954), deixà dit el 1999 a “El seny del foll”:
Enfollir de sobte
el seny, prendre
consciència del pes
de la carn, veure
ulls clucs la forma
del pa, enlairar-me
en un vol de levitat
absoluta i romandre
per sempre a la part
més fosca de mi,
en el límit obscur
d’un fulgor no vist
per ull ni mirada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!