marginàlies

Reposats els olis de l’horabaixa agitat d’ahir, el dia radiant que s’ha aixecat sembla que demani com anà la Cadena Humana per la Llengua. De redebé per amunt, surt de l’ànima de la majoria. Es feren dues columnes i haguessin pogut ser quatre. Recàrrega d’ànims, ganes manifestes de no cedir, alegria antoniafontiana malgrat totes les adversitats. Comparegueren els assaonats lluitadors, els que ens han assenyalat fins ara els camins de la dignitat, l’orgull de pertànyer a un poble enterc.

Molta jovenea, que també era el tram final del Correllengua, una extraordinària manifestació d’adhesió a la terra que de cap de les maneres pot passar per malla.

Tot un seguit d’actes i quilòmetres de flama organitzats i desplegats amb tota solvència per Joves de Mallorca per la Llengua, una entitat a la que mai no li acabarem d’agrair tot el que fa per mantenir ben activa la inquietud lingüisticocultural dels nostres joves.

I les darreres passes de les dues flames fins al cadafal de la plaça de Cort fetes per dues nines. Que cadascú hi incorpori la càrrega simbòlica que vulgui. Una gran festa. Una gran demostració de seny, compromís amb Mallorca i responsabilitat, tres virtuts foragitades del govern que ens desgoverna.

Aquestes són les paraules que vaig dir.

Abans de llegir el manifest del Correllengua, permeteu-me que us doni les gràcies per haver acudit una altra vegada a la crida. Gràcies, moltes gràcies per haver fet no una, sinó dues Cadenes Humanes per la llengua que parlam a Mallorca des de fa prop de vuit-cents anys.

Gràcies, moltes gràcies per tornar a demostrar que som un poble viu, ben viu; amb l’ànima ben desperta per no deixar-se enganyar i que respon de manera assenyada, responsable, pacífica però contundent a totes les agressions al signe màxim de la seva personalitat, que és la llengua, la nostra única llengua pròpia, la catalana.

Els atacs que pateix són molt forts, poderosíssims, mai vists des que morí el dictador, però els mallorquins, els illencs, seguim drets, amb la força intacta per seguir mostrant cara per ella. I pensau que la demostració clara i mantinguda d’aquesta força no és estèril: la fermesa que mostram a l’hora de fer respectar el nostre parlar ha fet caure consellers i pot esbucar qualsevol altre mur.Si ens mantenim units, desactivarem tots els tropells.

Contra la nostra ferma decisió de voler exercir on sigui d’aquestes illes els nostres drets inalienables com a catalanoparlants, no hi valen insídies, amenaces o desacreditacions personals. Desmuntant prejudicis, fent front sense manies a les manipulacions, fent tota la pedagogia que calgui, amb constància i sense cap por, aconseguirem que la nostra llengua, la històrica, la genuïna, segueixi sent llengua d’acollida i de prestigi, de diàleg i d’entesa.

L’interès de les nostres administracions públiques és molt clar: fer prescindible aquesta llengua que ens identifica i amb la que ens relacionam amb el món. L’arraconen a l’administració, la fan desaparèixer dels mitjans de comunicació públics, i ara han començat el procés per treure-la de l’escola. I per més humiliar-la, la despersonalitzen negant-li el nom i l’esquarteren com si fos material de rebuig.

Allò que irresponsablement i il·legítimament imposa el nostre govern és la indiferència lingüística, com en les èpoques repressives, per tal que la resignació i la fatalitat acabin reduint l’ús del català que parlam a l’àmbit domèstic.

Per això, com a bons fills que som de Mallorca, cada mà que ha acullit la flama de la llengua ha d’adquirir el compromís en ferm d’usar sempre i en tot lloc la llengua nostra i de defensar-la amb les ungles, amb les dents i amb que calgui quan sigui atacada o humiliada, com ho és ara mateix.

I ho hem de fer tots junts amb el convenciment, com deia abans, que la nostra força mancomunada pot deixar en evidència els qui elogien la incultura, pot fer caure consellers, pot fer mil bocins qualsevol mordassa i pot tirar en terra els obstacles que volen impedir el resplendor del nostre parlar català de les illes.Per tant, no hem de deixar que el descoratjament ens aclapari. Als que de veres i sense cap reserva estimam Mallorca no se’ns permet ni el desànim ni la defallença. I no ens afecten gens, gens! ni les amenaces, ni les provocacions, ni les prohibicions d’un mal govern que es distingeix per anar en contra dels interessos del seu propi poble.

De les nostres profundes conviccions no ens descavalcarà res ni ningú. I lluitam de valent amb la seguretat que la perseverança en el treball mai de mai no serà baldera.

Ànims! Coratge i fora por. Recordau sempre el que ens deixà dit Salvador Espriu:

Tenim la raó

contra bords i lladres

el meu poble i jo.

El futur, sense cap dubte, és nostre!