marginàlies

No som el que hem llegit, però és una manera molt encertada de dir que estimam les lectures i els llibres. Tampoc no és del tot cert que a cada moment clau de la nostra -anava a dir esforçada- existència hi correspongui un títol literari, però podria ser. El que és inqüestionable és que en els llibres hi ha molta vida i que en donen, de vida, per ventura molta més de la que ens mereixem perquè en tudam ben a bastament en criaturades, capbuitades i estupideses.

D’altra banda, l’atzar ens coneix prou i de vegades, menys de les que ens caldrien, es vesteix de taumaturg i frueix de sermonejar-nos o d’estimular-los a la seva desmanegada manera. Vés a saber si no és l’organisme regulador de l’animositat…

Tanta retòrica per dir que m’he llegit d’una tirada “La vida del llibreter A.J. Fikry”, de Gabrielle Zevin, quan necessitava un cop de mà per aclarir qüestions que no cal espinzellar i m’ha ajudat molt a aclarir-les. És un llibre prescindible, certament, que no crida les notes al marge però que no fa mal; fins i tot pot oxigenar cervells estabornits amb els seus traços naïf.

Llegint-lo a plaer tornes a dir-te que al cost de vida no el marquen, precisament, els índex de preu al consum; ho sap tothom i no és la lliçó del text de Zevin. El cost de vida és calcula a partir d’allò que, podent-ho viure sense dependre de la xavalla no has viscut, sumat a la vida que et corresponia viure i l’has cedida gratuïtament als altres. O una cosa així.