marginàlies

Demà dissabte dia 20 el Correllengua arriba a Bunyola. A les 18h els organitzadors han previst la concentració a Sa Plaça per organitzar una cadena humana, que rebrà fins a aquest indret central del poble la flama de la llengua. En haver arribat, el president de l’Obra Cultural Balear llegirà el manifest. Posteriorment, el grup Xarxa animarà la festa. És clar que no hi pot faltar cap bunyolí ni cap bunyolina.

Avui a migdia, a Lluc, com és tradicional, s’ha encès la flama que recorrerà l’illa en nou columnes que porten els noms de: Marià Villangómez, Salvador Espriu, Joan Teixidor, Antoni Torrandell, Pau Casals, Gaspar Bennàssar, Màrius Verdaguer i Vicent Andrés Estellés, grans noms de la nostra cultura que que enguany fa anys assenyalats que ens deixaren. D’altra banda, dues columnes més segueixen la ruta dels instituts, les Josep M. Llompart i Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Finalment, la columna que arribarà a la Universitat de les Illes Balears serà la Montserrat Casas, en homenatge a la nostra rectora, que morí fa unes setmanes.
La flama que ha començat a córrer avui a Lluc ha de ser més que mai el signe d’un poble viu i digne que no es vol retre davant les adversitats; l’alimara d’un poble que no consentirà mai de mai que ningú menyspreï o malmeni el signe màxim de la seva expressió, que és la llengua.
La llum dels mots que hem rebut dels nostres pares l’hem de deixar en herència molt millorada als nostres fills i aquests als seus. Per això, com a bons fills que som de Mallorca, cada mà que aculli la torxa durant els dies que duri la singladura ha d’adquirir el compromís en ferm d’usar sempre la llengua nostra, que és la catalana, i de defensar-la amb les ungles i amb les dents quan sigui atacada, com ho és ara mateix.
Junts, ben junts en la defensa del nostre poble i de la nostra llengua no hem de témer res, som invencibles.
Per això, recordant el mestratge de Costa i Llobera, hem d’aixecar la veu clara i catalana de les nostres ànimes fortes, hem de traspassar les boirades que ara ens amenacen i hem d’arrelar dins l’altura, en el lloc que ens correspon per història, per esforç i per dignitat.