marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
9 de novembre de 2013
0 comentaris
EL CONCERT PER LA LLIBERTAT. UNA NIT PER LA INDEPENDÈNCIA
Ahir divendres, dia 8 de novembre, es presentà a Can Alcover el llibre -editat per Pagès, editor- titulat “El concert per la llibertat. Una nit per la independència”, d’Enric Lucena i Matthew Tree. L’organització anà a càrrec del Grup Blanquerna.
El llibre se centra en el concert del 29 de juny del 2013 al Camp Nou. Sis hores en què la música es va convertir en el fil conductor perquè milers de persones visquessin quelcom més que un concert. És un llibre ple de mirades. D’una banda, les fotografies que Enric Lucena va fer al llarg de la nit. D’altra, un dels escriptors més coneguts de casa nostra i que va sortir a parlar davant dels noranta mil assistents aquell dia, Matthew Tree, ofereix la seva visió particular sobre com va veure i viure aquest concert.
Matthew Tree començà la seva intervenció dient que la sensació que tingué assistint a la manifestació de l’11 de setembre de 2012, al Concert de la Llibertat de dia 29 de juny al Camp Nou i a la cadena humana o Via Catalana del proppassat 11 de setembre, va ser que, amb aquelles concentracions de força i il·lusió, s’estaven acabant anys i anys d’ingerències, de menyspreus constant a la llengua i a la cultura catalanes. I que després del fracàs federalista de l’Estatut català del 2006, el pas que quedava per fer era el de la independència.
D’altra banda, també es tenia la percepció que es deia prou a les ingerències i als atacs infringits a tot l’univers cultural català. Per això, en el concert hi participaren cantants de tot l’àmbit del català –a més dels centenars d’illencs que hi assistiren- per fer un clam a favor de la llibertat cultural, en sentit extens, i de la llibertat política del Principat de Catalunya, en particular. I aquesta especificitat, la de la lluita mancomunada de tots els territoris de parla catalana, no s’explica a l’exterior, advertí Tree. Com tampoc no se sap explicar –o no té el ressò que caldria- que aquesta reclamació no es fa contra ningú, que no es fonamenta en l’antiespanyolisme, sinó a favor propi, del grup humà que es vol emancipar.
Enric Lucena, per la seva banda, indicà que es plantejà el llibre per tal de deixar constància del que passava perquè ningú mai no pogués dir que no havia passat. De la caterva de fotos que va fer, en va escollir unes 120 a través de les quals pretén explicar la sensació de felicitat col·lectiva que es visqué durant el Concert del Camp Nou del 29 de juny d’enguany.
Pel que fa a l’elecció de l’autor del text, Lucena digué que volia una mirada distinta a la que pogués oferir un periodista de renom o un artista. El relator, havia de ser capaç de transmetre, a través de la seva crònica, com es respirava en el concert. I si es decidí per Matthew Tree va ser perquè pot viure la realitat catalana des de defora.
Quant a les mobilitzacions que duen a terme a les Illes els docents, manifestà que també és una lluita per la llibertat, fet que les lliga a les mobilitzacions del Principat i també a les del País Valencià. És per aquesta raó que el ressò de la seva lluita en els mitjans de comunicació del Principat és més intensa que mai. En 30 anys, insistí Matthew Tree, no s’havia parlat tant de l’arxipèlag com ara, signe inequívoc que el desig de llibertat de l’univers cultural del català és tan intensa que no té retop.
Matthew Tree començà la seva intervenció dient que la sensació que tingué assistint a la manifestació de l’11 de setembre de 2012, al Concert de la Llibertat de dia 29 de juny al Camp Nou i a la cadena humana o Via Catalana del proppassat 11 de setembre, va ser que, amb aquelles concentracions de força i il·lusió, s’estaven acabant anys i anys d’ingerències, de menyspreus constant a la llengua i a la cultura catalanes. I que després del fracàs federalista de l’Estatut català del 2006, el pas que quedava per fer era el de la independència.
D’altra banda, també es tenia la percepció que es deia prou a les ingerències i als atacs infringits a tot l’univers cultural català. Per això, en el concert hi participaren cantants de tot l’àmbit del català –a més dels centenars d’illencs que hi assistiren- per fer un clam a favor de la llibertat cultural, en sentit extens, i de la llibertat política del Principat de Catalunya, en particular. I aquesta especificitat, la de la lluita mancomunada de tots els territoris de parla catalana, no s’explica a l’exterior, advertí Tree. Com tampoc no se sap explicar –o no té el ressò que caldria- que aquesta reclamació no es fa contra ningú, que no es fonamenta en l’antiespanyolisme, sinó a favor propi, del grup humà que es vol emancipar.
Enric Lucena, per la seva banda, indicà que es plantejà el llibre per tal de deixar constància del que passava perquè ningú mai no pogués dir que no havia passat. De la caterva de fotos que va fer, en va escollir unes 120 a través de les quals pretén explicar la sensació de felicitat col·lectiva que es visqué durant el Concert del Camp Nou del 29 de juny d’enguany.
Pel que fa a l’elecció de l’autor del text, Lucena digué que volia una mirada distinta a la que pogués oferir un periodista de renom o un artista. El relator, havia de ser capaç de transmetre, a través de la seva crònica, com es respirava en el concert. I si es decidí per Matthew Tree va ser perquè pot viure la realitat catalana des de defora.
Quant a les mobilitzacions que duen a terme a les Illes els docents, manifestà que també és una lluita per la llibertat, fet que les lliga a les mobilitzacions del Principat i també a les del País Valencià. És per aquesta raó que el ressò de la seva lluita en els mitjans de comunicació del Principat és més intensa que mai. En 30 anys, insistí Matthew Tree, no s’havia parlat tant de l’arxipèlag com ara, signe inequívoc que el desig de llibertat de l’univers cultural del català és tan intensa que no té retop.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!